Què és exactament el famós MMS?

Analitzem l’MMS, conegut al nostre país com a solució mineral mestra o simplement diòxid de clor, compost recomanat entre d’altres per la monja Teresa Forcades, que es prescriu en hospitals de l’Àfrica, Suïssa o el Japó. Es diu que ha curat milers de persones i a Espanya està prohibit. Actualment molts terapeutes el recepten com a complement a una dieta saludable, però sense fer-ho públic; no ho anuncien a les seves pàgines web o xarxes per por de represàlies. Etselquemenges fa una aproximació a l’MMS sense posicionar-se sobre la seva eficàcia.

Aparentment, l’MMS es prohibeix per interessos de la indústria farmacèutica ja que s’obté a partir del clor sòdic, no es pot patentar i amb una mica de coneixement es pot fer a casa.

Una mica d’història

El 1996, l’enginyer industrial Jim Humble va descobrir l’MMS per casualitat, durant una expedició per la selva de Guaiana. Ell i el seu equip van agafar malària i, en un intent de potabilitzar l’aigua, van fer servir clor sòdic diluït al 3,5%. Sorprenentment, no només tots es van curar en pocs dies sinó que el virus va desaparèixer completament de la sang. A partir d’aquesta experiència, Humble es va dedicar a investigar el compost. A causa de les pressions rebudes per promocionar l’MMS, va haver d’emigrar dels EUA cap a Mèxic, on va continuar la seva feina. Ha escrit un llibre titulat El milagroso suplemento mineral del siglo XXI, en dos volums i de difusió gratuïta a través d’Internet, en què explica detalladament el seu descobriment. Amb vuitanta anys, continua viatjant a l’Àfrica i Sud-amèrica, difonent l’MMS per eradicar la malària.

Amb més de deu anys d’experiències en l’ús de l’MMS, Humble assegura que pot servir per tractar sida, hepatitis A, B i C, malària, herpes, tuberculosi, la majoria de càncers, grip A, cremades, èczemes, herpes, picades d’insectes, depressions i… la llista continua. S’aplica en forma d’esprais, banys d’immersió, solucions de diferents concentracions o fins i tot en forma de gas, encara que la més difosa és beguda. Segons les seves dades, ell i el seu equip han curat a més de 200.000 persones de malària en països de l’Àfrica i Sud-amèrica. Hi ha estimacions que diuen que uns cinc milions de persones l’han provat a tot el món.

Com actua?

L’MMS consta de dos components abundants i barats: clorit sòdic (NaClO2), diluït en aigua a un 28%, i un àcid feble (àcid cítric, vinagre, llimona). En combinar-los, en proporcions molt petites (començant amb una gota de cada component), es forma un gas anomenat diòxid de clor (ClO2). Al cap de dues hores aproximadament, el diòxid de clor es converteix en aigua i sal. Abans que això passi, després d’1 o 3 minuts d’haver fer la barreja (depenent del distribuïdor del producte), s’hi afegeix aigua o suc de poma sense vitamina C (debilita l’efecte de l’MMS) i s’ingereix.

Segons el descobridor, aquest gas genera un potent efecte desinfectant interior que mata tots els patògens anaeròbics que puguin haver-hi al cos, i protegeix les cèl·lules i bacteris sans. Aquesta selecció la fa basant-se en la diferència del PH corporal: en un estat sa, el cos té un PH entre 7,35 i 7,5 (neutre); si ens posem malalts, baixa de 7, fet que facilita la reproducció de bacteris, paràsits i virus. El diòxid de clor destrueix els microorganismes patògens, i preserva les cèl·lules sanes i enforteix el sistema immunològic. Un cop dins de l’organisme, s’allibera a l’estómac i viatja a través de la sang per tot el cos a la recerca selectiva del terreny àcid per reaccionar: destrueix bacteris, desnaturalitza virus i oxida paràsits i fongs patògens. En ser neutralitzats, aquests microorganismes s’expulsen per la pell, ronyons o còlon. Un cop ha complert la missió, el diòxid de clor s’elimina en forma d’aigua i sal comuna, sense deixar rastres.

No té efectes secundaris, ja que la força oxidativa del diòxid de clor no malmet l’equilibri vital de l’organisme, tot i que si l’organisme està massa deteriorat o acidificat, o si s’acaba d’ingerir algun fàrmac, la ingesta del compost pot causar “estrès oxidatiu”, que es manifesta amb diarrees, vòmits o nàusees; malestars que passen al cap d’unes hores o rebaixant la dosi en les pròximes preses.

La dosificació de l’MMS i la durada del tractament respon a un protocol detallat desenvolupat per l’equip de Humble, en funció de la persona i patologia concreta. S’hi pot accedir a la seva pàgina web. Perquè remeti la malària, per exemple, són necessàries 15 gotes (dosi màxima recomanada per a l’MMS), ingerides en dues preses separades per 4 hores. L’èxit és de gairebé un 100% en menys de 24 hores.

Alguns detractors simplifiquen el diòxid de clor com a clor o lleixiu, però encara que el clorit sòdic, precursor del diòxid de clor, s’utilitza en la indústria principalment per blanquejar paper o teles i com a desinfectant d’aigua, la seva composició química s’assembla més a la sal de taula. No és tòxic ingerir-ne, sempre que es respectin els protocols establerts per Humble. A tall d’exemple, la dosi mitjana recomanada pel protocol és de 6 gotes diàries de clorit, equivalent a una concentració d’1 ppm de diòxid de clor, proporció similar a la recomanada com a límit màxim per a consum humà per l’Agència de Protecció a l’Ambient dels Estats Units (AU): 0.8 ppm. Caldria ingerir mil vegades la dosi mitjana perquè hi hagi efectes adversos

La nutricionista A. G. recomana l’ús de diòxid de clor a la seva consulta com un complement ideal per a la salut general, ja sigui com a tractament de patologies digestives, artrosi, tendinitis, fibromiàlgia, inflamacions en general, o com a preventiu i netejador (no és un antioxidant, ja que no aporta cap tipus de nutrient), que ajuda a mantenir un terreny sa i lliure de patògens. També es pot prendre en dosis petites cada dia o fer ingestes puntuals diversos cops l’any per potenciar el sistema immunològic. És un bon complement per acompanyar un dejuni o una depuració. Destaca que han desenvolupat un producte anomenat CDS (solució saturada de diòxid de clor), resultat de destil·lar diòxid de clor, que no necessita activació i pot ser pres per persones més sensibles que no toleren l’efecte oxidatiu del diòxid de clor. No obstant això, puntualitza que per mantenir una salut òptima és important combinar-ho, amb una dieta sana i alcalina i altres suplements necessaris.

Estudis científics sobre l’MMS

Oficialment no hi ha cap estudi que demostri que l’MMS és un frau o no té les propietats que li atribueixen. Portals respectables com PubMed o revistes científiques de renom no fan ni un esment a l’MMS, ni en contra ni a favor. Malgrat l’abundant informació sobre altres substàncies relacionades, com el clorit sòdic acidificat, el clorit de sodi o el mateix diòxid de clor, en cap cas es relaciona amb un ús intern.

Aquí podeu visualitzar el vídeo de la Teresa Forcadas (teòloga i metge) sobre el seu posicionament a favor de l’MMS.

De totes maneres, sí que hi ha investigacions independents que demostren el poder curatiu del compost, fetes tant en animals de laboratori com en persones malaltes. Us en mostrem algunes:

Dr. Norio Ogata i Dr. Takashi Shibata en Osaka, Japó, estudi fet el 2007 sobre la grip A en ratolins.
Dr. Klaus Schustereder a l’Institut Pasteur de Suïssa, estudi fet el 2008 a doble cec sobre deu persones malaltes de malària i sida alhora.
Dr. Cheryl M. Bongiovanni, Dr. Michael D. Hughes i Dr. Robert W. Bomengenen de l’Hospital de Clíniques de la Regió de Llacs, Oregon, EUA, estudi fet el 2006 sobre 231 pacients amb úlcera de cama i diabetis.
Dra. Eva Serra, odontòloga per la Universitat de Barcelona, especialitzada en implantologia i ortodòncia. Fa servir l’MMS en tractaments d’aftes, estomatitis aftosa, malalties periodontals, postcirurgia.
Dr. Alfredo Ruiz de l’Hospital del Monte Tabor, Managua, Nicaragua, estudi fet el 2009 sobre malalts de càncer, reumatisme, fibromiàlgia, colitis, malalties virals.
Antonio Romo Paz, químic, màster en Nutrició i Aliments i acadèmic de la Universidad Sonora de Mèxic, estudia l’MMS com a reforçador del sistema immunològic.
Ing. Andreas L. Kalcker, investigador i divulgador de l’MMS establert a Castelló, fa un treball de recopilació de dades científiques sobre la casuística i les investigacions fetes a tot el món.

Abans del descobriment de Humble, la seguretat de la ingestió oral del diòxid de clor ja va ser demostrada en un estudi de 1982: “Controlled Clinical Evaluations of Chlorine Dioxide, Chlorite and Chlorate in Man”, de Judith R. Lubbers, Sudha Chauan, i Joseph R. Bianchine, i el seu ús s’aplicava en algunes teràpies contra virus com el rotavirus o la sida.

Per què és il·legal?

Després d’una denúncia presentada al maig de 2010 a Canadà que no va poder vincular-se directament, departaments sanitaris de tot el món van perseguir i van censurar qualsevol informació o ús de l’MMS, tancant webs en què es comercialitzava, blogs de divulgació o fòrums que exposaven els resultats d’experiències, i el van titllar de medicament il·legal i perjudicial per a la vida del pacient.

A Espanya va ser prohibit basant-se en l’article 4 de la llei 29/2006, de 26 de juliol, de garanties i ús racional dels medicaments i productes sanitaris:

Es prohibeix l’elaboració, fabricació, importació, exportació, distribució, comercialització, prescripció i dispensació de productes, preparats, substàncies o combinacions d’aquestes, que es presentin com a medicaments sense estar legalment reconeguts com a tals.
Queda expressament prohibida la promoció, publicitat o informació destinada al públic dels productes inclosos en l’apartat 1.

Aquesta mesura no només és exagerada sinó que, a més, atempta contra els drets de llibertat d’expressió i llibertat d’informació de qualsevol ciutadà d’un estat democràtic. Els seus defensors, entre els quals destaquen, al nostre país, Andreas Kalcker i Josep Pàmies, no pretenen imposar el diòxid de clor com una panacea universal, sinó que exigeixen un acostament de la informació i, si és necessari, fer els estudis pertinents per autentificar o no el producte. Fins avui no hi ha morts que hagin estat relacionades directament amb el consum de MMS; no obstant això hi ha gran quantitat de testimonis de curacions o millores en la qualitat de vida i de malalties que fins llavors es consideraven cròniques o incurables. Alguns casos es recopilen en pàgines d’Internet com la següent: http://testimoniosmms.com/category/video-testimonios/en-espanol/.

Algunes característiques del diòxid de clor poden “incomodar” la indústria farmacèutica:

És un remei terapèutic molt barat de produir i la seva elaboració és de domini públic. Segons les dades de Humble, amb 4 ml es cura una persona de malària: un euro per persona. Amb cent, pot mantenir-se un any el tractament per a una persona amb càncer. Alguns investigadors calculen que l’MMS podria substituir a més de quatre mil medicaments farmacèutics, fet que representaria pèrdues importants per a la indústria farmacèutica.
No hi ha possibilitat de patentar-lo: el diòxid de clor és una sal mineral que es troba en forma lliure a la natura.
Cap dels fabricants i distribuïdors tenen llicència legal per comercialitzar-lo, ja que només els laboratoris multinacionals tenen la capacitat empresarial per investigar, homologar i comercialitzar medicaments davant la sanitat pública internacional.

Al mercat hi ha medicaments aprovats per les autoritats competents amb efectes secundaris que causen, a tot el món, centenars de milers de morts anuals demostrades. La llibertat d’informació forma part del dret individual de les persones, i és obligació dels experts vetllar per la salut de la ciutadania, investigant i recaptant la informació necessària. Com mostra aquest article, hi ha prou dades sobre el diòxid de clor que avalen un estudi seriós per confirmar si realment té efectes terapèutics. Mentrestant, sense ànim de promoure l’ús de substàncies il·legals, queda a les mans del lector fer ús d’aquesta informació.

Fonts: