Gonzalo Gurriarán gonzalo@gurriaran.cat
No he volgut dir més del que es pot dir... només explicar l'evidència en el següent vídeo LA CAPACITAT D’ESCOLLIR
En nosaltres està la capacitat i la responsabilitat d’escollir si volem estar sans. En el moment en què manifestem una malaltia i tenim la voluntat de curar-nos, aquesta simple elecció, ens canvia la vida. Tenim moltes eines i molt variades al nostre abast, però hem de saber com emprar-les, quan, per a què i perquè.
Com tots sabem, existeix una forma d’intentar curar-se que és la de tractar i centrar-se en solucionar només los símptomes sense esbrinar les causes que han produït la disfunció en qüestió. D’aquesta manera és com actua la medicina simptomàtica, que és la que suprimeix els processos pels quals tracta de manifestar-se un desequilibri orgànic. En general, aquest desequilibri orgànic o disfunció, torna a aparèixer al llarg de la vida en forma d‘una altra sèrie de símptomes que aparentment no guarden relació amb les primeres manifestacions de malaltia o desequilibri.
Ara bé, també existeix una altra forma de curar-se, restablir l’equilibri o recobrar la salut. Aquesta es basa en la recerca de les causes de la disfunció i el seu tractament començant per allò més profund, per allò que ha desencadenat el desequilibri. Això comporta un compromís actiu i conscient, principalment amb un mateix i amb la vida que ens fou donada. A aquesta medicina se l’anomena «medicina no supressora» (donat que no es basa en suprimir els símptomes). En lloc de suprimir símptomes el que fa es escoltar-los per buscar l’arrel de la disfunció.
HOMEÒSTASI O HOMEODINÀMIA
L’alimentació com a dietoteràpia és una de les medicines que, basada en el bon “diagnòstic” de les causes, ens serveix per a aconseguir l’equilibri de d’organisme i recuperació de la salut.
Aquest ús de l’alimentació com a eina curativa utilitza un procés anomenat homeòstasi o homeodinàmia que el cos realitza per sí mateix per a equilibrar-se. «És un conjunt de processos pels quals l’organisme conserva la salut i la vida» així és com ho defineix el doctor Sherwin Nuland.
Mentre que el terme Homeòstasi ens suggereix quelcom que està fix, estàtic, amb la funció de mantenir el medi intern per a la supervivència, s’utilitza el terme d’Homeodinàmia per a anomenar a aquest conjunt de processos canviants i en moviment que ens permet mantenir-nos vius.
Imaginem la Homeodinàmia com l’oscil·lació d’un pèndul. Quant més oberta i extrema sigui aquesta oscil·lació , major serà el desgast i el treball a realitzar per l’organisme per a equilibrar-se: ja que en els extrems trobarem la malaltia i les emocions negatives.
Amb l’alimentació adequada i les altres medicines nosupressores s’aconsegueix una harmonització de les funcions de l’organisme i així sortir-nos dels extrems apropant-nos al punt d’equilibri.
D’aquesta manera és com es recuperaran les funcions orgàniques interrompudes per la malaltia, es clarificarà la nostra ment i s’equilibraran les emocions.
Per aconseguir equilibrar l’organisme a traves de l’alimentació hem de consumir els aliments de naturalesa contraria a la tendència del desequilibri que experimentem.
Els aliments són transformats pel cos en energia nodrissa i aquests nutrients són desdoblats a la boca i assimilats per l’intestí que els envia directament a la sang.
La nostra sang té un pH (equilibri) Sodi - Potassi 1-7. Aquest equilibri és el que ens permet estar sans i vius. Els aliments també tenen un equilibri Sodi-Potassi. Quan la nostra ingesta diària sobrepassa en excés aquesta relació Sodi-Potassi, l’organisme es veu obligat a equilibrar-se "robant" minerals dels ossos i de les dents.
És així com actua, en aquest cas, el procés d’Homeòstasi o Homeodinàmia.
Per tal d’evitar que aquest mecanisme equilibrant sigui tan extrem i que a la llarga acabi desgastant les cèl·lules i òrgans massa aviat i que també comprometi les nostres emocions i la nostra vida de relació amb negativitat i sofriment, existeixen tota una gamma d’eines curatives com l’Homeopatia, l’Osteopatia, les Flors de Bach, la Gestalt, la Psicologia Transpersonal, el Massatge, la Medicina Xinesa, el Treball Corporal Harmònic i moltes altres.
En el cas de l’alimentació, recorrem a diari a ella per a nodrir-nos, però també ens serveix per a curar-nos. Només hem d’entendre que hi ha aliments que ens curen i altres que ens emmalalteixen. Un exemple d’això és el sucre, que guarda una relació Sodi–Potassi 1/800 i que és un gran “lladre” de calci. Altres aliments perillosos són el tomàquet o l'albergínia, que tenen 1/700; així com la mel (que té 1/900) i altres aliments industrialitzats que cauen dins d’aquesta categoria.
Mitjançant una alimentació sana i equilibrada, en la qual els aliments ingerits a diari guardin una relació Sodi - Potassi més aproximada al pH sanguini, no només aconseguim recuperar les funcions orgàniques alterades, sinó que també evitarem l’envelliment prematur i recuperarem l’harmonia dels pensaments i les emociones.
ELS CODIS DEL NOSTRE ORGANISME
El nostre organisme és portador dels codis que ens diuen de quina manera ens hem d’alimentar, però aquesta saviesa ha quedat amagada a mesura que ens hem anat allunyant de l’entorn natural i la nostra vida ha anat derivant cap aquesta que coneixem actualment, altament tecnificada i artificial.
A més, els nostres aliments també s’han transformat d’aquesta manera dificultant més encara una alimentació sana i sanadora. Com a conseqüència de tot això, tenim moltes malalties derivades d’aquesta forma de vida i per extensió d’aquesta forma d’alimentar-nos.
LES DENTS
Alguns d’aquests codis el trobem dins la boca: les dents. El 50% de les nostres dents són molars i premolars, o sigui que estan dissenyats per a "moldre"; el 30% de les dents anteriors estan destinats a mossegar verdures, bulbs, arrels i fruites, i un 15% són canins (o el que vindria a ser un esbós de canins, ja que els veritables són més "punxants", afilats i sense punts de contacte). Aquests codis es tradueixen en el que hauríem de menjar: Un 50% de cereals integrals, un 30 o 35 % de verdures i fruites (arrels rodones i fulles), les quals varien la seva proporció segons l’època del any. Entre las fruites hem d’escollir les de l’estació, petites i madures. Finalment, un 15% correspon a les proteïnes d’origen animal o vegetal. Entre les d’origen animal les de millor qualitat són les carns blanques i magres d’animals alimentats de forma natural o les de peix de mar que habita en aigües fredes i profundes. Entre les d’origen vegetal trobem els llegums. En la fase curativa es tracta d’evitar les proteïnes d’origen animal ja que impedeixen l’eliminació de toxines acumulades al cos. Les plantes medicinals, preses en forma d’infusió o tintures mares, vindrien a completar la nostra dieta diària.
Tot el nostre organisme està preparat per a manterir-se dins d’un equilibri, tots aquests mecanismes orgànics dirigits a l’homeòstasi ens estan dient que des de l’alimentació també hem de procurar un equilibri que ajudi i complementi al nostre organisme.
COMBINACIONS D’ALIMENTS
Els estímuls als que està exposat un organisme viu, unicel·lular o pluricel.lular influeixen en la seva capacitat de resposta. El psiquiatra alemany Rudolf Arndt va dur a terme un estudi d’aquestes respostes enunciant el següent:
Aquest principi s’aplica a tot tipus d’estímul que ésser humà rep por via dels seus cinc sentits. Això inclou estímuls de diferent grau d’intensitat , rebuts per les vies mencionades.
FONTS D’INTOXICACIÓ:
Pel que fa a l’alimentació, existeixen elements tòxics que atempten contra la salut, esdevenint aquests estímuls forts o molt forts.
En oposició al lliure flux sa de l’energia vital trobem les següents substàncies entre altres: alcohols, espècies, cafè, te mate, substàncies aromàtiques com el canfor, menta, mentol, salol (contingut en els dentifricis comuns), perfums massa forts, sorolls forts, antibiòtics, corticoides, psicotrops, etc.
En oposició al lliure flux sa de l’energia vital trobem les següents substàncies entre altres: alcohols, espècies, cafè, te mate, substàncies aromàtiques com el canfor, menta, mentol, salol (contingut en els dentifricis comuns), perfums massa forts, sorolls forts, antibiòtics, corticoides, psicotrops, etc.
Te i cafè:
Las infusions de te o el cafè es poden substituir , entre altres, per la malta o la xicoria.
Proteïnes animals:
El segon camp d’intoxicació es troba a les proteïnes d’origen animal com totes les carns, peixos, ous i làctics (sobre tot la llet) , les quals deixen substàncies tòxiques àcides que comprometen a l’organisme en la seva eliminació.
Aliments refinats:
Una altra font tòxica la trobem en aliments refinats com la sal fina, farines refinades, sucres refinats (aquests dos últims se presenten blanquejats i d’aquesta forma s’eliminen els components bàsics com les escòries, les sals minerals i les vitamines).
Burkitt, contribueix al prestigi del segó amb el seu estudi sobre els linfomes i mesurant la longitud dels excrements de diferents poblacions, en la que s’aprecia que aquells que mengen segó tenen una millor defecació. En el gra sencer de segó hi ha prop de 40 principis alimentaris i amb l’elaboració de la farina se n’eliminen 30 i se li afegeixen 3 sintètics, quedant un dèficit de 27, el resultat és el pa americà.
Incompatibilitat alimentària:
La mala combinació dels aliments esdevé una altra font molt important d’intoxicació. Així, els hidrats de carboni (pastes, arròs, civada, ordi, patates, dolços i sucre) necessiten per ser digerits d’un ambient alcalí.
La ingesta d’aquests aliments provocarà només una molt dèbil secreció d’àcid clorhídric per part de l’estómac, perquè per a la seva digestió no necessita àcids. L’àcid clorhídric , pel contrari, afavoreix la fermentació dels hidrats de carboni més que la seva digestió.
Pel contrari, aliments com la carn vermella, aus, peix, ous, formatge, és a dir les proteïnes, necessiten i provoquen una massiva secreció d’àcid clorhídric per a poder iniciar la seva fragmentació en elements més simples (digestió), sense àcid les proteïnes es podreixen.
Pel contrari, aliments com la carn vermella, aus, peix, ous, formatge, és a dir les proteïnes, necessiten i provoquen una massiva secreció d’àcid clorhídric per a poder iniciar la seva fragmentació en elements més simples (digestió), sense àcid les proteïnes es podreixen.
Així per exemple, la pasta farcida de proteïna animal (tortelini,ravioli, canelons, etc.) necessita molt àcid per al farcit i gens per a la pasta que l’envolta.
Com a altres exemples trobem; la carn que necessita molt àcid no combina gens bé amb les patates fregides que no en necessiten gens. El pastís de formatge és una mala combinació, ja que en la seva digestió es necessitarà àcid per al formatge, que és una proteïna, i gens d’àcid per a la farina (hidrat de carboni). I si a més a més com a postres mengem fruita (una taronja o unes cireres) estem afegint al final de l’àpat l’àcid clorhídric que provocarà fermentacions. Amb un àpat com aquest; la digestió de les proteïnes començarà amb dificultats donada la presència de tots aquells hidrats de carboni, i amb el consum de fruita al final de l’àpat, els hidrats de carboni trobaran l’ambient més adequat per a fermentar.
D’aquí els primers eructes, l’estómac inflat i desprès de 48 h. apareixeran excrements amb olor àcid i gran quantitat de gas pestilent.
Dues combinacions encertades per aquest tipus d’àpat serien:
menjar formatge i ou o bé una altra proteïna amb amanida. menjar les patates amb amanida o vegetals verds.
Un bon model d’alimentació el trobem en la següent combinació: Arròs integral amb bledes o amb llenties.
Les combinacions millors segueixen essent les següents:
Proteïnes amb vegetals verds, hidrats de carboni amb vegetals verds.
La fruita ha de menjar-se sola i fora dels àpats.
Eliminació total del pastís de formatge i de la pasta farcida, perquè són aliments compostos d’una combinació d’aliments negativa, eliminació de la fruita al final dels àpats perquè exigeix una digestió de tipus intestinal. En general s’aconsella no barrejar aliments que hagin de ser digerits en diversos pH. o de manera diferent.
Masticació i líquids:
L’aliment ha de ser triturat per complet per repetits moviments mastegadors per a que aquest pugui ser atacat pels sucs gàstrics i no fermenti. S’hauria de procurar beure molt poc líquid (la millor beguda és l’aigua sense clor) . Procedint d’aquesta manera no haurem d’anar al metge sinó excepcionalment. La màxima “mastegar els líquids i beure els sòlids” hauria de respectar-se i seguir-se per a mantenir-nos sans.
ASPECTES PSICOLÒGICS, HIGIÈNICS, I CLIMÀTICS:
Aspectes psicològics
D’una banda, cal de tenir en compte les diferents circumstàncies emocionals i hereditàries per les que es passa en el moment de decidir seguir un règim vegetarià o qualsevol altre tipus de dieta-tractament.
En general es tracta de suprimir o disminuir el consum de les carns, no només pel seu efecte tòxic, sinó també degut a la matança de animals, l’equilibri ecològic i la despesa monetària que això significa.
Canviar els hàbits alimentaris implica estar preparats, no només per a una nova dieta, sinó també per a una nova forma de vida. A alguns els serà més fàcil adaptar-se que altres a aquestes noves condicions i també cal tenir en compte el moment en què es pren la decisió de fer aquest canvi.
Alguns podran disminuir la ingesta de tòxics en forma de carns, males combinacions, alcohol, etc. Però un aspecte important lligat a aquest i que a vegades s’oblida és la forma de preparar els aliments pel que fa referència a l’estat emocional - anímic de qui els prepara així com dels que els consumeixen, moment en el que hauria d’haver-hi la pau i harmonia en un ambient sense excessives preocupacions.
Aspectes higiènics
Dins d’aquestes consideracions s’inclou; la neteja del lloc on es menja, la higiene corporal, l’ús d’olles i utensilis de cuina de qualitat que no siguin d’alumini, i altres aspectes com la utilització de la cocció al vapor. A més també hi ha aspectes externs que cal tenir en compte a l’hora d’escollir els aliments; així doncs, es preferible adquirir aquests en un lloc on es venguin productes orgànics per tal d’assegurar-nos que s’han fet en entorns saludables i sense l’ús de productes químics.
Aspectes climàtics
Pel que fa referència a les consideracions climàtiques, trobem que la medicina oriental es recolza en l’aplicació de coneixements d’aquest tipus i en l’estudi de l’energia ancestral o herència genètica.
Segons això, el cos esta fet d’allò que mengem i respirem i està modelat pels sentiments i per allò que pensem.
Com ja s’ha apuntat, els aliments estan formats per dues forces oposades i complementaries YIN-YANG. En cada aliment preval una d’aquestes energies sobre l’altra, conferint-li una naturalesa Yin o Yang. Veiem doncs que en general:
- Aliments yin, són aquells que tenen una energia freda, quieta, humida.
- Aliments yang, tenen una energia calenta, en moviments i seca.
- Existeixen a més aliments equilibrats, que tenen igual proporció yin-yang.
En occident existeix la divisió popular d’aliments per l’estiu o frescos i aliments per a l’hivern o calents i s’aborda l’estudi a través d’una divisió en pròtids, glúcids, lípids, vitamines, aigüa i oligoelements.
En la cultura oriental el llenguatge és simbòlic. Per exemple el pebre diuen els xinesos que té una energia tipus foc que pot produir hemorroides erupcions dèrmiques o vesícules purulentes.
En la cultura oriental el llenguatge és simbòlic. Per exemple el pebre diuen els xinesos que té una energia tipus foc que pot produir hemorroides erupcions dèrmiques o vesícules purulentes.
Els aliments refredats artificialment tenen una energia freda i produeixen malalties per fred, com pot ser secreció blanca mucosa a nivell bronquial. Si en una bronquitis hi ha secreció blanca diuen que el pulmó té excés d’humitat amb fred i si hi ha secreció mucopurulenta (groga o verdosa) diuen que hi ha humitat amb foc.
Un edema en els membres inferiors denota humitat a les cames, flux, bronquitis, diarrees són també acumulacions d’humitat. A un forúncul se’l considera sortida de energia tipus foc a través de la pell.
Com ja s’ha apuntat; els aliments d’origen animal són yang respecte aquells d’origen vegetal que són yin, el peix de carn blanca es yin respecte a la carn vermella, aquests valors, però, són relatius.
El cereal té igual proporció yin-yang. La sal és l’aliment més yang i el sucre i els edulcorants sintètics els més yin. Quan refredem un aliment les seves molècules s’aquieten, vibren menys, per tant el yinguitzem. En això els xinesos es van avançar a la física quàntica.
Els xinesos adapten la seva alimentació segons si el clima és humit o sec, aquest és un coneixement desconegut a occident. Si es viu en un país sec, de muntanya o de desert, convindran aliments que donin al nostre cos la humitat necessària. Però en els climes humits, l’excés d’aquest tipus d’alimentació determina un desbordament d’humitat, quan l’organisme ja no és capaç d’incorporar-la. En aquests climes humits la capacitat de l’organisme és limitada pel que fa a incorporar energia humida, i si la ingesta és excessiva es produeix un desbordament d’humitat, desencadenant diarrees, rinitis, bronquitis, edemes i certes al·lèrgies. L’energia humida, disminueix la velocitat de la circulació d’energia pels canals del cos humà.
Els xinesos consideren aliments humits a: l’alcohol, els dolços industrials, els greixos i els làctics.
L’alcohol té l’efecte primari d’aquietar (por la seva baixa vibració), després es produeix l’escapament de energia yang a l’exterior i posteriorment l’alentiment per fred i humitat de l’energia del cervell. Llavors es perjudiquen òrgans com el fetge, el ronyó (mareigs), melsa - pàncreas (incapacitat de pensar i raonar).
El més perjudicial dels dolços és el dolç de llet, perquè reuneix dos elements fred i humitat (sucre - làctics), que mantenen aquestes característiques malgrat el procés de calentament.
Els dolços fan que el ritme de contracció de l’estómac canviï cap a la dilatació, el què fa més lenta l’energia de l’estómac.
L’excés o desbordament d’humitat pot observar-se en les marques patològiques de la llengua, on la melsa té una energia yang deficient per no poder transformar ni transportar els líquids orgànics, que s’acumulen sobre la llengua convertint-la en mullada. Veiem doncs vàries raons per les quals els metges xinesos ingereixen poca quantitat d’aliments dolços i si ho fan utilitzen aliments suaument dolços com el moniato, o endolceixen amb molt poca mel o sucre integral. Molts casos de dispèpsia o indigestió són atribuïts erròniament a una falla de l’organisme o a una insuficiència de sucs digestius, quan en realitat es deuen a una agressió per excés de dolços.
Segons els xinesos el cafè té una energia tipus foc, i a més sabem que té una xantina a nivell vegetatiu amb acció simpàtico-tònica. Aquest tipus d’energia tipus foc provoca una acumulació d’energia en la part superior del cos (el foc ascendeix i és calor per això puja), i un dèficit en la part inferior. Això es tradueix en peus freds i estancament d’energia yang a nivell superior, podent aparèixer cefalees, palpitacions, etc. El fet de beure cafè en un dia de poca humitat produeix menys trastorns, malgrat la humitat és només una part del problema ja que llavors entra en joc la cafeïna i el seu efecte tòxic.
Els embotits (greixos, pebre i bactèries) produeixen pústules,eritemes i lesions de tipus foc.
Els productes amb gran quantitat de microorganismes com els xoriços cuits refredats i tornats a escalfar, contenen EscherichiaColi i B. A més, amb el refredament i posterior escalfament els que estan en forma d’espores es trenquen i s’alliberen nombroses bactèries noves.
El fet de consumir carn vacuna (molt yang) sobre tot a l’estiu, és inadequat per al clima càlid, moment en el qual és més escaient ingerir d’aliments frescos (neutres o yin).
Pel que fa a las fruites, la poma és la més yang i la pinya és yin. La poma és bona en èpoques de fred sec, tot i que és una fruita molt versàtil (així que podem consumir-la estiu i hivern). La pinya és ideal per ser consumida en dies de calor amb activitat intensa quan l’aigua no és suficient. En dies de molta calor també es poden menjar peres o meló (aquest darrer amb una mica de sal marina).
Fruites com el plàtan, la síndria, i la pruna són les que més pertorben el flux d’energia en climes humits, donat que contenen abundants precursors de serotonina i histamina, substàncies presents en processos inflamatoris. En clima humit convenen més les panses de raïm i la figa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada